Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Galícia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Galícia. Mostrar tots els missatges

dijous, 21 de febrer del 2008

Galícia en 6 dies

Una visita de sis dies a Galícia basada en cotxe.
Descripció de la meva visita a Galícia centrada en la costa atlàntica, per a que serveixi de guia a l'hora de triar què veure-hi.
Publicat originalment a whowmow el 8/1/2004


Encara que la meva tria i distribució de les visites es va basar en part en la guia visual de "El mundo de los viajes" la tria bàsica la dec al meu amic Javier.
En primer lloc cal destacar una primera selecció que va caldre fer. Galícia és una terra amb força contrastos i llocs per visitar, per tant, donada la limitació de dies que tots acostumem a tenir, va ser necessari sacrificar alguna cosa i en aquest cas van ser la zona interior i la costa cantàbrica. Ens limitarem doncs a la costa atlàntica, i ja ens donarà prou per omplir uns quants dies.
Tal i com hem dit, suposarem que disposeu de cotxe. En aquest cas el viatge es planteja com la realització d’excursions basades al voltant d'un punt d'estada. Ara bé, com que les distàncies entre les ries baixes i les altes s'ha de tenir en consideració, hem tri
at tenir dos punts d'estada, un més al nord i l'altre més al sud. A l'hora de triar quins dos punts, els criteris poden ser molt personals, però la meva tria va consistir en llocs turístics però tranquils, fugint dels llocs més estiuencs i massificats. La tria va ser doncs Santiago al nord i Pontevedra al sud. Partint d'elles farem les sortides, totes amb retorn al punt de partida.
Comencem per Santiago de Compostela. Com que és un dels llocs on hi farem estada, ens hi passarem més d'un dia. Així doncs, hi dedicarem tot un dia sencer a la seva visita però recomano sopar-hi i fer-hi passejades cada nit després de l’excursió del dia. Per tant, és aconsellable que agafeu un hotel que us permeti arribar a peu fins al centre, la catedral, per tal de gaudir al màxim del seu ambient.
No cal dir que a Santiago heu de visitar la seva catedral... Doneu un volt per tots els carrers que l’envolten i així podreu observar les diferents façanes, molt probablement sentint algun músic de carrer. A dins podeu visitar, si teniu temps, les restes de l'apòstol Santiago. I bé, si teniu sort, el Botafumeiro, de calendari una mica caòtic i que depèn de circumstànci
es poc clares; el millor és preguntar...
Al davant de la catedral, la plaça de l'Obradoiro i a un costat l'Hotel dels Reis Catòlics que podeu visitar passejant-hi pels seus patis interiors. Però sobretot doneu voltes per la ciutat, per la rua do Franco, la Universitat, la rua de San Francisco... I preneu alguna cosa als nombrosos bars (per exemple el del casino) i restaurants que garanteixen menjar, bons peixos i mariscs. I si plou, cap problema, penseu en la cançó "Xove en Santiago" de Luar Na Lubre i gaudireu de la pluja.

Ens enfilem ara una mica cap al nord i pugem fins a A Coruña. La intenció inicial era arribar fins a San Andrés de Teixido (on diuen que si no hi vas de viu hi aniràs de mort), però la distància des de Santiago fa que sigui difícil fer-ho en el mateix dia que la visita a A Coruña. Dedicarem doncs el segon dia a la ciutat, la qual té suficients atractius com per ocupar-nos tot el dia. Abans de ficar-nos al centre de la ciutat visitarem un parell de punts més apartats. Primer la torre d'Hèrcules, amb una bellíssima ubicació enfront de la costa, que s'ha enriquit amb diverses estàtues contemporànies i una enorme estrella dels vents. Com no, us recomano pujar fins a dalt de la torre, encara que siguin unes quantes escales. Des de dalt podreu veure unes magnífiques vistes de les costes.
Tot seguint la platja, i en l'altre extrem de la ciutat es troba la torre del Mil•lenni des d'on podreu veure també la d'Hèrcules. I a mig camí de les dues, el Domus, museu de la ciència famós per l'estàtua de Botero a la seva façana marítima.
En el passeig marítim cal fixar-se en els fanals modernistes que segueixen el trajecte del tramvia.
Al centre de la ciutat cal destacar: l'ajuntament situat a l'enorme plaça de Maria Pita; l'avinguda de Mariña amb les façanes de galeries acristallades; la plaça de l'humor, molt interessant de veure; l'obelisc (un rellotge) del Cantón Grande; el jardí de San Carlos... Tot plegat, us ocuparà plenament el dia.
Dedicarem el tercer dia a la Costa da Morte. Començarem a Malpica de Bergantiños, a l'oest d'A Coruña i acabarem a prop de Noia. És doncs una excursió llarga i on no sobrarà gens de temps. Per anar de l'inici al final del trajecte agafarem les petites carreteres que van vorejant la costa. Podem fer una primera parada al poble de Laxe per veure l'església de Santa Maria. Seguirem fins al cabo Vilán especta
cular tant per les vistes de la costa i el mar trencant des del far, com pel parc eòlic que l'envolta.
A continuació podem passar per Camariñas, coneguda pels treballs artesanals de les palilleiras (puntaires). Seguirem després cap a Muxia, famós darrerament per l'enfonsament del Prestige. Allà no deixarem de visitar el santuari de la Virxe da Barca. Anirem seguint la costa i arribarem fins a Fisterra, cap i far potser menys impactant que Vilán, però més conegut. El darrer punt de visita serà l'horreo de Carnota, un dels més llargs de Galicia, envoltat d'altres més petits.
Amb aquestes tres primeres excursions haurem cobert la meitat nord de la costa atlàntica, per tant, ara desplaçarem el nostre punt d'estada una mica més al sud, a Pontevedra. Pontevedra és una ciutat petita però amb un nucli antic força interessant. Com a ciutat tranquil•la que és, és un bon lloc per a descansar-hi després de les excursions. Podem aprofitar el mateix dia de trasllat des de Santiago per a visitar-la. L'edifici més representatiu potser sigui el Santuari de la Verge Peregrina amb la seva planta amb forma de conxa però convé caminar per tot el nucli antic.


A l'endemà reprenem el cotxe i farem tres visites. Dues d'elles ens ocuparan el matí i són el castell de Soutomaior i l'església de Hío amb el seu cruceiro. El castell de Soutomaior és tot un símbol i encara que no té grans sales ni decoracions és maco de veure pels seus jardins.
Per la tarda tornarem cap a Pontevedra i anirem una mica cap al nord per visitar el poble de Combarro. És amb tota seguretat el poble més maco de veure. És conegut pels seus horreos petits, que són molt abundants i estan repartits per tot el poble. Però el més destacable és la seva ubicació
: el poble és bastant estret i transcorre a peu de mar, la qual cosa fa que els horreos estiguin tocant al mar creant escenes molt fotogràfiques. Al llarg dels seus estrets carrers podreu trobar diverses botiguetes on a més dels típics souvenirs per turistes podreu adquirir vins típics (albariños, ribeiros, turbis...)
I acabarem la visita amb un dia dedicat a la costa sud. En primer lloc ens dirigirem al punt més allunyat, A Guarda, on visit
arem les restes del poblat de Santa Tegra. Des de la part més elevada del montícul es té una perfecta visió de la desembocadura del Miño amb Portugal al fons. A partir d'aquí iniciarem el retorn en direcció a Pontevedra resseguint tota la costa. Els llocs on convé fer una parada són: Oía amb el seu monestir o Baiona amb una curiosa reproducció de la caravel•la La Pinta;.

I així finalitza el nostre viatge. Són sis dies molt apretats per tant millor si són set o vuit. Així podreu oxigenar alguna excursió o afegir algun punt que ens hem deixat pel camí (A Toxa, l’illa d’Arousa, les illes Cïes, Armenteira, Cambados...) que us permeten completar un dia més de visites. De totes maneres, sigueu conscients que és molt el que ens hem deixat però si us serveix com a guia del que cal veure ja estarà bé. Finalment dir que l'ordre de les visites és totalment modificable i no obeeix a cap criteri.

dimecres, 20 de febrer del 2008

Galiza al CAT

Primer cicle de música tradicional de Galiza a Catalunya
Entre els dies 9 i 30 de maig de 2003 ha tingut lloc a Barcelona el primer cicle de música tradicional gallega, organitzat per Nunca Máis de Catalunya i el Centre Artesà Tradicionarius del barri de Gràcia. Aquí us presento la crítica d’un dels concerts.

Publicat originalment a whowmow el 6/6/2003

En el marc del Centre Artesà Tradicionarius, situat la Travessia de Sant Antoni del barri de Gràcia, s’han desenvolupat durant el mes de maig un conjunt de concerts que han pretès fer una revisió a l’estat de la creació musical gallega. S’han pogut veure i escoltar (i ballar) diferents estils de música i diferents graus d’ortodòxia tradicional, així com diferents nivells de popularitat. Paral·lelament han tingut lloc algunes xerrades o tallers al voltant d’aspectes folclòrics musicals però també ecològics i reivindicatius, protagonitzats majoritàriament per la plataforma Nunca Máis.
Aquest article, però, recull un resum del tercer
dels quatre concerts que han tingut lloc els divendres del mes de maig. En aquest concert hi van participar els grups Arrañoá, Keympa i Ecléctica Ensemble.

La introducció al concert va ser a càrrec del grup Arrañoá, grup de pandereteires de Barcelona, adscrit al Centre Galego de Barcelona. Format l’any 1996 testimonia la creixent popularitat d’aquesta vessant de la música popular gallega. Més allunyades de facetes tan conegudes com les protagonitzades per gaites o percussions gallegues, aquest sub-estil està tenint un desenvolupament creixent en els darrers anys i són diversos els grups que amb més o menys ortodòxia i fidelitat a la tradició conserven i alhora fan evolucionar un estil musical que ens remet a les més antigues tradicions del poble gallec.
Les set membres d’aquest grup interpreten totes les cançons amb l’ajut únic de les seves panderetes i les seves veus. És per això que pot resultar una música no excessivament fàcil d’assimilar per a un recent arribat a aquest tipus de música. Estru
ctures molt repetitives i fins i tot similars entre cançons, així com una sonoritat molt especial de les veus en dificulten l’apropament. Malgrat això, els ritmes i el bon ambient (explícitat durant les interpretacions amb intercanvis de frasejats) entre les membres del grup fan que un es senti com un més en el cercle muntat al voltant d’un foc.
Un punt negatiu per l’organització de l’acte és el fet d’haver situat aquesta interpretació al vestíbul de la sala, sense amplificació sonora i amb el soroll del bar incordiant.

A continuació l’espectacle va seguir a l’interior del recinte amb la participació del grup Keympa. Aquest grup format a Sabadell segons sembla és un dels que té més projecció de futur i fins i tot ja han gravat el seu primer disc, Reviralo. Els seus set membres combinen una instrumentació clàssica-tradicional amb la modernitat de la música pop i rock. Així doncs, ens trobem que actuen amb bateria i baix elèctric al mateix temps que tocaran guitarres acústiques, violoncels, percussions diverses i com no, gaites i flautes. La veu de Sandra Córcoles és un dels pilars del grup, encara que la direcció en el directe la porta Esteban Campo. Les composicions oscil•len de les peces més tradicionals, tant les cançons més tranquil•les com les més ballables, a les més modernes. L’inici del concert amb Erin Shore, cançó tradicional recentment versionada pel grup The Corrs n’és una bona mostra. Combinen també les influències gallegues amb les irlandeses. En alguna peça van ser acompanyats per les pandereteires d’Arrañoá.

Finalment, el grup Ecléctica Ensemble va mostrar l’aspecte més eclèctic com el seu propi nom indica. Segons es va indicar en la presentació, aquest grup porta quasi un any dissolt, però es van reunir per a aquest acte. Malgrat tenir una clara base en la música tradicional gallega més pura, la transformació que aquesta pateix passant per les seves mans és tan gran que més d’un “pureta” es podria escandalitzar. Tot al contrari, però, les seves grans qualitats vocals i la seva originalitat quasi provocadora són una bona mostra de rejoveniment de l’estil. Les lletres de les cançons orientades a la vessant humorística, l’estètica del grup, la combinació d’estils musicals allunyats de la música celta...
Tot això, amb l’afegit de la participació col·lectiva del públic, ballant al voltant de les cadires de la platea i fins i tot improvisant un petit “concert” en els moments d’espera entre actuació i actuació. A més, cal afegir la col·laboració dels diferents músics i ballarins com si d’una jam-session es tractés. I només de fons la reivindicació de la plataforma Nunca Máis i la tragèdia del Prestige.

Enllaços interessants: