Som un blog?

Publicat originalment a whowmow el 22/12/2005

Ja fa un cert temps vaig deixar caure en un article aparegut aquí que Whowmow no era un weblog.
Era l'època en què tot just es sentia parlar d'aquestes coses. I la paraula encara no estava incorporada al llenguatge bàsic del cibernauta navegant. De fet, des d'aleshores la paraula ha evolucionat cap a la contracció (internet sempre reduint temps) i ha quedat reduïda a una part de la paraula: blog

Tenia raó quan afirmava que Whowmow no és un blog? Segons l'enciclopèdia lliure d'internet Wikipedia un blog es defineix com un recull d'articles periodístics basats en un suport de pàgina web, ordenats per data decreixent, escrits per una sola persona (el blogger) o una comunitat.

Bé, doncs tampoc estem tan lluny d'això, no? El terme blog, o el seu original weblog, sembla que tenen el seu orígen entre l'any 1997 i 1999, i els primers blogs comencen a aparèixer el 2001. Justament l'any en què la idea de Whowmow neix.

L'èxit dels blog comença l'any 2003; l'èxit de Whowmow encara està per veure. En algunes coses semblem més del que som; en d'altres som més del que mai hauríem imaginat ser; en d'altres ni tan sols som... Però encara ens queda camí per recórrer. I l'èxit dels blog és una bona esperança. Només cal esperar trobar la gent que ho canalitzi.

P.S.: Una cosa que tenen els blog i nosaltres encara no tenim és la possibilitat d'escriure comentaris sobre els articles per part dels lectors. El fòrum no ha funcionat. Així doncs, ho tindrem.

Whowmow 2.0

Actualització de whowmow
Revisem la definició de Whowmow i la posem al dia
Publicat originalment a whowmow el 13/10/2003



Whowmow va néixer l'abril de 2002 a partir d'una idea concebuda el setembre de 2001. Des d'aquell primer dia la seva definició va anar prenent cos fins a arribar a ser el que va ser en aquell mes d'abril de l'any passat. El procés ja va ser descrit en el seu moment en l'article de benvinguda als nostres lectors.
Whowmow va ser creat per BCNSF, un "invent" que venia a recollir unes intencions i ambicions de convertir-se en níxol de creixement de noves idees. Les circumstàncies especials de dispersió geogràfica, superades gràcies a les noves tecnologies, van ajudar a la definició de BCNSF.
Whowmow és doncs el fill natural de BCNSF. Potser és l'únic fill que podia tenir, però el que és segur és que respon al caràcter del seu progenitor.

Ara bé, i tal i com deixava entreveure en un anterior article, alguns fets no s'han ajustat a les intencions. És per això que cal una petita cura d'humilitat i fer algun ajust. Aquest fet no suposa ni molt menys la mort de Whowmow. Tot el contrari; d'aquí aquest titol tan informàtic que apunta a una versió 2.0. Conservem el nom (malgrat els problemes de més d'un per recordar-lo); conservem la imatge ja que encara creiem en el que representa.
Quins són els canvis? En primer lloc, i com a mostra de creixement estrenem domini: ja n'hi ha prou de servidors gratuïts que es pengen (malgrat que és de destacar l'esforç de l'experiència dot.tk); ara ja som una "puntocom". Hem introduït alguna simplificació en els continguts. I sobretot, hem reduït les expectatives de comunitat virtual; acceptem-ho: un sol no fa una comunitat, ni tan sols virtualment. No importa; la porta està oberta i si voleu col.laborar ho podreu fer com sempre, però si això s'acaba convertint en una pàgina personal, cap problema.

Així doncs, benvinguts a aquesta nova etapa de Whowmow i malgrat tot, ànims als possibles redactors.

Que hi ha algú?

Whowmow en perill d'extinció
Publicat originalment a whowmow el 25/8/2003




No, no estem en el punt de mira de la Societat General d'Autors per distribuir còpies ilegals de propietats intelectuals. Tampoc hem infringit la llei LSSI, entre d'altres coses perquè malhauradament això no és un negoci. És més fàcil que tot això. Simplement és que potser no existim. O potser hi ha hagut una invasió alienígena que ha absorbit les vostres ments i aquí no ens n'hem assabentat.
En algun lloc on s'explicava el que pretén ser Whowmow es deia que no es tracta d'un weblog. Bé, aquesta és la intenció, però la realitat de vegades no és la que veiem o volem veure. I la realitat diu que la major part dels articles són del mateix autor.
Un podria pensar que el missatge no ha sigut correctament transmès, però en canvi puc dir que he rebut nombrosos elogis per la idea i la realització. Però res més. Al darrera d'això, passivitat. Admetem que no tothom té aptituds literàries; admetem que no tothom té possibilitats; admetem que no tothom té idees per explicar... Però algú quedarà, no?
Si aconseguíssim tenir un volum de 10 redactors fixes, amb una periodicitat fixa de 2 articles al mes, és fàcil calcular que tindríem 240 articles anuals. Ara mateix hi ha 70 articles escrits en més d'un any. I això és un peix que es menja la cua: a menys renovació de continguts, menys visites dels propis redactors i per tant menys articles.

Els correus que de tant en quant enviem intentant recordar que estem aquí encara, tenen un relatiu èxit uns dies, però res més, i cada cop menys. La sensació és que el flux de visites (unes 12 diàries) funciona més gràcies al Google que a la fidelització. Ara mateix podríem desaparèixer del mapa i gràcies al Google la pàgina seguiria rebent visites. Una vida vegetativa, això sí.
Així doncs, els cercles propers, les amistats, no funcionen com a participants actius, però almenys pots ficar-los bronca a la cara obertament i a l'endemà visiten la web. En canvi, els visitants anònims arriben, llegeixen i s'en van. Pocs correus hem rebut d'aquest tipus de visitants i menys encara peticions de col.laborar-hi. Evidentment l'anonimat i la prudència o la conservació de la intimitat juguen en contra nostre. A més, en aquest cas sí que pot haver-hi una mala transmissió de la idea.
No deixa de ser també una mica decebedor el fet de que un terç de les visites busquin sexe (el famós article enganyós sobre sexe). Per contra, resulta xocant que un altre dels articles més llegits sigui el de les definicions d'amor. Més normal és el ritme de lectures dels articles de música o cinema.

És per tot això que Whowmow està en perill. En perill d'auto-anihilació. Segurament no serà això, però sí que s'haurà de fer algun canvi en la definició per a ajustar-ho a la realitat. Una realitat més pobra, més limitada, més real.

Whowmow fa un any

El dia 1 d'abril de 2003 whowmow compleix el seu primer any de vida.
Farem un petit repàs del que ha estat aquest primer any i brindarem per tal de que en compleixi molts més.
Publicat originalment a whowmow el 30/3/2003

Si vàreu llegir en el seu moment el primer article a whowmow que servia de presentació de la pàgina potser recordareu que els seus orígens es situen al voltant de l'11-S. Ben lluny del que va suposar aquell dia en la història del món va sorgir la idea d'aquesta pàgina. Ara, les casualitats fan que whowmow compleixi el seu primer any de vida pública entre sorolls de cassoles i manifestacions en contra d'una guerra.
Està clar que whowmow està vivint la seva infantesa en uns moments històrics cabdals i potser com que es tracta d'un infant que no ha desenvolupat encara les seves capacitats de comunicació no ha sabut transmetre la seva opinió sobre el que l'envolta. Però ja creixerà...
Com a un dels creadors de whowmow i a títol personal estic satisfet d'alguns trets aconseguits en aquest any, però també sóc conscient de les seves mancances.
En l'aspecte tècnic, un punt de vista important per a un informàtic com jo, el balanç és positiu. La pàgina està plenament operativa i ens permet per tant com a webmasters pensar en noves coses o simplement en millores. Apareixem als buscadors; és a dir, al Google. I la gent hi troba la pàgina.

En l'aspecte filosòfic els resultats ja no són tan satisfactoris. Whowmow neix amb la intenció de convertir-se en un lloc on poder participar escrivint-hi articles. Més enllà del que seria un fòrum o un weblog. A l'hora de la veritat, però, els números canten: només som 5 redactors "actius" (8 registrats). Dels fundadors sóc l'únic que hi ha escrit. Això demostra la poca vocació activa dels nostres lectors (o potser de tothom?). Cap nou redactor ha sigut captat per la pròpia web, sinó pel boca a boca d'amic a amic. A més, el feed-back és nul: només hem rebut un correu d'un visitant.
Però no tot és tan negatiu en aquest sentit. D'una banda la pàgina ha sigut el fil conductor de nombroses converses durant aquest any. D'altra banda estic col.laborant amb gent que ni tan sols conec. I a nivell personal la web s'ha convertit en un lloc on expressar-me.
I el que és més important: els articles es llegeixen. Segons el tema desperten més o menys atenció, però en general van rebent les seves visites. Evidentment l'article de sexe és el més visitat de tots i amb diferència.
És per tot això que aquest nou any el comencem amb nous objectius, centrats bàsicament en la potenciació de la participació. Farem el possible per tal d'animar-vos a col.laborar així com per captar nous lectors i fidelitzar-los (quants de vosaltres teniu whowmow als Favorits?)

I ara unes quantes estadístiques més o menys curioses. Apart dels visitants que arriben perquè ja coneixen whowmow la quasi totalitat d'ells arriben des del buscador Google; però hem tingut quatre visites des d'Ozú i més d’un centenar des de Yahoo. L'origen d'aquestes visites és en un 65% d'Espanya; la resta de països donen una llarga llista de fins a 49, dels quals els més importants són els Estats Units, França, Holanda i Aràbia Saudí.
El que sí resulta interessant d'analitzar és què buscaven aquests visitants en entrar a la pàgina. Les paraules més buscades i que finalment han fet que entressin a whowmow han sigut "sexe Barcelona", "sexe gratuït", "restaurant eròtic" o combinacions diverses. A molta distància trobem paraules més d'acord amb el contingut real de la pàglna: "Yann Tiersen", "Amelie", "hikikomori", "Roma"... i alguna curiositat: tot un èxit és la combinació "definiciones de amor".
Curiositats tècniques. Com no, Windows és el sistema operatiu més utilitzat amb un 95% dels casos en les seves múltiples variants (encara guanya Windows 98). Alguna visita ocasional des d'un Mac o Linux. Per tant, doncs, també el 95% de les visites utilitzen Intenet Explorer; encara hi ha gent amb la versió 4. També visites puntuals de navegadors Netscape o Opera. Quant a colors i resolucions el més habitual són 800 per 600 i color de 32 bits, encara que van creixent les resolucions superiors. Per contra, encara hi ha qui navega amb resolucions inferiors.
Pel que fa als idiomes, de les 2512 lectures, 1161 corresponen al català, 1288 al castellà, 28 al francès i 35 a l'anglès, encara que cal tenir en compte que el número d'articles en cada idioma és de 33, 39, 3 i 3 respectivament.
Per temes, els temes amb més articles escrits són Música amb 13 articles, Art amb 7, Turisme i Ciència amb 6 o Cinema amb 4, la qual cosa no es tradueix directament en el nombre de lectures (apart del cas especial de Sexe): Sexe 570 lectures, Turisme 403, Amor 367, Música 347, Ciència 194, Art 186.
Els banners publicitaris han aparegut més de 30.000 vegades i han sigut clicats en 229 ocasions.

K-Pax, poca cosa

K-Pax, una pel·lícula New-Age
K-Pax promet molt pels seus actors protagonistes, però no acaba de satisfer totes les il·lusions amb què un va a veure-la.
Originalment publicat a whowmow el 13/3/2002

Aviso abans de que segueixis llegint: això és una crítica d'una pel·lícula i penso explicar el final... I si has començat llegint pel mig de l'article i indignat has decidit llegir des de l'inici, doncs ho sento... el proper cop començaràs pel principi, oi? K-PAX... una pel·lícula que he anat a veure atret pels protagonistes i en realitat, sort d'ells. La pel·lícula no és que estigui mal feta, però és que sembla que t'hagi de salvar la vida i al final tot queda en un no res. Quan estàs veient la pel·lícula evidentment no dones importància a la fantasia dels descobriments científics que el protagonista, Prot, fa, perquè penses que total... tot és fantasia. Jo a l'inici pensava que sí, que era extra-terrestre i que amb això tot valia. Després te n'adones que no i el procés de descobriment de la realitat és una mica precipitat (bona propaganda per Yahoo!). Un dubte: el 1996 un diari d'un poble perdut del centre dels EEUU estava tan informatitzat com per tenir el seu diari a Internet i que avui en dia encara estiguin accessibles els seus articles?

I vaja un final! El pare retrobant-se amb el seu fill... la família per sobre de tot! Bastant pobre... En definitiva, només en salvaria els dos protagonistes: dos monstres interpretatius per mi, encara que aquí estan una mica més controlats. Kevin Spacey que li sap donar el to d'ironia que el personatge requereix per introduir una nota d'humor; Jeff Bridges, amb una veu que només de sentir-la ja val la pena. La música no arriba tampoc a fer pujar l'ambient: en certs moments em sonava a una imitació a pel·lícules com per exemple "American beauty".

Benvinguda a whowmow

Els orígens de wHOwMOw
Article de benvinguda a aquesta pàgina on s'expliquen els orígens de wHOwMOw i alguns dels seus significats.
Originalment publicat a whowmow el 14/1/2002

Bon dia món! Aquest és el meu primer article per whowmow i potser també el primer de la seva història. Bé, de fet en el moment en què estic escrivint això no està clar quin serà el nom final d'aquesta pàgina. I sobre què escriuré en aquest debut periodístic? Doncs què millor que sobre el propi whowmow o com s'acabi dient. Tinc altres temes al cap que potser sí, potser no, aniran apareixent en aquestes pagines, però he triat l'opció fácil, és a dir, explicar "La fantàstica història de l'aparició de whowmow", o sigui, fer un resum per a la història (la nostra, perquè segurament no interessarà a ningú més...) de com es va crear això. En aquests casos s'acostuma a començar pel quan, qui, on, com.... i per tant, no començarem trencant gaires esquemes. El qui és fácil: en Jordi i en Ramon. El quan: doncs coses de la vida, als voltants de l'11 de setembre de 2001, data famosa per altres fets. On?: a Barcelona. Ampliem-ho una mica: En Ramon viu a San Francisco, als Estats Units, però aquells dies és a Barcelona; en Jordi i en Raimundo es troben i al peu de l'estàtua de Colom, mentre esperen una cita, decideixen que volen fer alguna cosa en el món d'internet. En fí, siguem realistes... volen guanyar diners d'alguna manera... i somien (truites?) en fer alguna pàgina que pugui interessar a algú, que es faci gran i que algú la compri. Definitivament: somien truites. A partir d'aquell moment comença a pensar en una idea que els satisfaci els seus interessos tecnològics i culturals i sensats que són (som) s'obliden (?) dels afanys de riquesa. I finalment va apareixent la idea de crear una mena de comunitat virtual que giri al voltant d'una sèrie de temes que ens siguin d'interès per a nosaltres i que puguin interessar a altres.

Es plantegen diferents enfocs, entremesclant temes, punts de vista... i finalment, trobem el camí, gràcies a la inspiració d'una tarda avorrida de classe de la nostra col·laboradora, la Chris: tota la pàgina hauria de moure's al voltant d'un fil conductor i aquest fil serà "el cos humà". Es tracta doncs d'associar cadascun dels temes a una zona del cos humà. Bé, això ja no ho haig d'explicar perquè ja ho veieu en la pàgina. El següent pas era doncs materialitzar aquesta idea donant-li una forma, una visualització, és a dir, fer el disseny del que seria la nostra imatge. I el primer era trobar una representació del cos humà que respongués al que pensàvem. Hi va haver algunes alternatives prèvies que no comentaré, fins a arribar a aquesta representació de les proporcions humanes feta per Leonardo da Vinci. Inconvenient: és una representació potser massa típica i utilitzada. Avantatges: compleix molts dels criteris que nosaltres teníem en ment: classicisme, proporció, poc sexista, renaixentista... A continuació calia posar-se a la feina de fer el disseny gràfic de tots els continguts, definir les formes de navegació, pensar en totes les funcionalitats presents o a incorporar més endavant... Un cop fet el disseny vam construir la primera maqueta, de la qual forma part aquest article.

D'ara en endavant encara ens queda molt camí per recórrer: convertir la maqueta en un projecte definitiu; fer-la créixer internament mitjançant la introducció de més i més articles; donar-nos a conèixer i començar a crear aquesta comunitat de redactors desinteressats... i un cop tinguem tot això, qui sap cap a on evolucionarem. Ja en parlarem d'aquí uns anys. Fes-ho córrer ;)