La cultura de l'esport

Cultura a base d'esport, o viceversa
Publicat originalment a whowmow el 10/4/2007

Podria considerar-se tafaneria però convindreu amb mi que avui en dia és difícil escapar-se del vici (o plaer) d'escoltar les converses del veí d'autobús. O no tan veí, perquè en aquest cas em separava d'ell mig autobús. Així doncs, no em va requerir cap esforç saber del cas que comentaré.

Un noi jove, de potser uns 18 anys parla assegut. "Saps que marxo als Estats Units? Doncs sí... Estic enllestint un tema però si és per mi m'hi marxo de cap. Ja sé que serà durillo i l'idioma tampoc el domino a la perfecció però només de pensar com parlaré anglès quan torni... Doncs resulta que m'han ofert una beca de tennis per cinc anys. El problema és que jo només tinc la ESO... Però estic mirant de fer un curs de mig any i aleshores ja podria entrar..."

M'alegro molt pel nostre futur Rafael Nadal, però només espero que les nostres institucions no acabin aplicant el mateix criteri: "no importa que no siguis una llumbrera intelectual, però si saps xutar una pilota no et preocupis que ja farem fora a qui ho sigui per a assegurar la nostra pedrera". Hi ha altres maneres de potenciar l'esport, no?