dissabte, 1 de març de 2008

Us vigilem

Marxa Blanca: Manifestació contra la pobresa a Barcelona
Publicat originalment a whowmow el 15/9/2005

Aquest cap de setmana passat, el 10 de setembre, ha tingut lloc a Barcelona i a unes 80 ciutats més de tot el món, una manifestació contra la pobresa. Haig de confesar una cosa: m'en vaig assabentar en un partit de futbol.

Bé, no exactament, però quasi. En el trofeu Gamper de presentació de l'equip del Barça davant la seva afició (sembla una frase de diari esportiu), els jugadors d'ambdós equips van saltar al camp duent una pancarta d'anunci de l'anomenada Campanya del Milenni. Pel que sigui (ni ho sé...) em va cridar l'atenció i em vaig connectar a la seva pàgina web, que teniu al final d'aquest article.

En ella s'exposen els principis bàsics d'aquesta campanya liderada per les Nacions Unides amb l'objectiu (la utopia?) de fer dejaparèixer la pobresa. Per a això promouen la realització de diferents accions una de les quals era aquesta manifestació mundial (global...) pel dia 10 de setembre. El per què d'aquest dia obeeix a la proximitat d'una reunió el 14 de setembre a les Nacions Unides amb la presència de gran quantitat de caps d'estat.

L'objectiu en sí no era transmetre'ls el missatge de que cal fer alguna cosa per a reduir o fer desaparèixer la pobresa, ja que es dóna per suposat que ja ho saben i n'estan d'acord (ups!). Sinó més aviat concienciar-los de que si no fan el que han de fer ho sabrem, perquè "Us vigilem" ("We'll watch you"). Diguem que es tractaria del Big Brother, però a l'inrevés. Ve a ser com el pare que menaça el seu fill de que no faci cap trapelleria ja que l'està vigilant de lluny. Fins aquí tot bé: no cal ser molt llest per a saber que no estan fent el que cal fer, i ells ja saben prou que ho sabem. El problema és que davant d'una provocació d'un fill al seu pare dient "i si no ho faig què passa?" el pare té diferents eines al seu abast. I no estic pensant precisament en un clatellot ben donat; només cal recórrer al gelat que no tindrà després de dinar, a la sèrie de dibuixos animats que avui es perdrà o a la partida de Playstation que s'haurà d'esperar. Nosaltres, els ciutadans del món, les persones humanes que diria en Mikimoto, estem en una situació inversa a la d'autoritat (que malgrat que menys, encara tenen els pares) i per tant poques mesures de pressió reals es poden fer. Com que la campanya és una campanya pacífica l'equivalent del clatellot, la revolució, no venia a conte. Així doncs, l'única acció que es va plantejar va ser la de "si no feu el que heu de fer, el proper cop no us votarem". Deixant de banda que en algun país dels assistents això del vot és una altra utopia, segurament la resposta del senyor Cap d'Estat seria: "i què faràs? Votaràs al meu germà?"

P.S.: A les fotos es pot veure part de les actuacions de la manifestació de Barcelona, a la qual hi van anar entre 2000 i 3000 persones. La marxa duent un llençol blanc, la formació d'un ull representant el lema Us vigilem" o l'actuació de la Fura dels Baus acompanyats de música africana.

Enllaços interessants: