El racó de pensar: Multivers

O la ma de Déu
Publicat originalment a whowmow el 7/3/2006

Acabo de veure la llum! Déu existeix i està més a prop del que ens pensem. Segurament t'ho pensaràs dos cops abans de tornar a dir allò de "fer la O amb un canuto" o bé en dir que els futbolistes són uns ximplets perseguint una pilota. Doncs no. Segueixen Déu. I Maradona, amb la seva ma de déu, el va tocar.

Perquè ho dic això? Doncs perquè les circumferències o les esferes són la primera aproximació tangible al número PI. Un número representat per una lletra, paradoxalment. La lletra pi de l'abecedari grec. Altres números famosos en l'àmbit matemàtic no han tingut tanta sort en l'exotisme de la seva nomenclatura i han hagut de conformar-se amb la lletra "e" o "i". Però malgrat resultar-nos la denominació més exòtica és sens dubte el número més conegut.

Segurament molta gent només en deu saber que és un número "especial" amb decimals. Alguns el relacionaran amb "les coses rodones". Els qui tinguin les matemàtiques més fresques o les portéssin millor a l'escola arribaran a dir que el seu valor és 3,14 o fins i tot 3,1416. I chapeau per a qui el defineixi com la relació entre el perímetre i el diàmetre d'una circumferència. Però l'extraordinari d'aquest número, l'extraordinariesa, és que efectivament és un número especial. És un número irracional. Una altra paradoxa en el món de la més racional de les ciències. Això vol dir que no es pot obtenir per una simple divisió de dos números (definició de racionalitat; la dels números, és clar).

Els alumnes avantatjats, els set ciències, arribaran a saber que el número pi té mots decimals... Però que molts... I que si un els escriu un rera l'altre pot omplir el sostre d'un edifici, i encara ii mancarien edificis. De fet en té infinits de decimals.

Però el que ara he descobert és que per una qualitat d'aquest número es pot concloure que aquesta relació infinita de decimals conté totes les possibles relacions. Ho intentaré explicar més endavant. De moment quedem-nos amb la idea de que aquesta pecularietat es deu a la seva "normalitat". El número pi és un número "normal". Llàstima que això encara no s'hagi pogut demostrar, però segons sembla és el més probable i és l'explicació de tot el que vindrà. Abans de continuar dir que altres números com els números periòdics també tenen infinits decimals, però malgrat ser més normals, en el sentit d'avorrits, sí són racionals (els periòdics purs com 1/3, per exemple).

Això no és una demostració matemàtica de res. Donaré per suposat que pi té infinits decimals i sense cap patró. Així doncs, si un té prou paciència i hi busca entre els decimals, pot trobar el seu número de telèfon. Amb més paciència pots trobar el teu DNI. I atenció: fins i tot poden estar consecutius! Algú et coneix... I tot perquè les seqöències dels infinits decimals són infinites. Extrapolant això, si convertim El Quixot a números (res estrany en el món digital), la llarga sèrie de números resultant la podem trobar dins de pi. I fins tot una pel.lícula. Fins i tot el proper Harry Pottter o la propera pel.lícula de Spielberg. Fins i tot la desena simfonia de Beethoven: si, la que no va escriure mai.

Va, seguim una mica més... Si el nostre cos el descomposem en números (com si fóssim teletransportats a Star Trek) també l'hi trobaríem. I el que serà el nostre cos demà. I nosaltres amb els que ens envolten, i fins i tot nosaltres amb Groucho Marx parlant de la teoria de la relativitat. No cal seguir per veure on s'acaba aquesta sèrie, oi? Tot l'univers està contingut a pi. I els universos que van ser i els que seran. Un multivers.
Un multivers on TOT és possible (o simplement on TOT ÉS), resulta poc estimulant, sense capacitat de sorprendre. Però pobablement cadascun d'aquests universos no pot trencar una de les regles de la lògica: una "cosa" no pot SER i NO-SER alhora (ja Shakespeare tenia clara la diferencia entre I i O, AND i OR). Així doncs, meravellem-nos de ser. O no ser. Aquesta és la qüestió, la qual té la seva resposta al número pi. Fins i tot té més d'una resposta.

P.S. dedicada a la meva amiga Núria: el llibre de Carl Sagan "Contact" té algun punt de semblança amb això (crec que a la pel.lícula no es menciona), però allà es busquen seqüències concretes i coherents i ja he dit que si s'hi busca es troba el que vulguis trobar, fins i tot el teu pare mort parlant-te.

Enllaços interessants: