dijous, 21 de febrer de 2008

2003, o quatre

Tal i com fan els programes informatius de televisió per aquestes dates resumim l'any 2003, encara que des d'un punt de vista diferent.
Publicat originalment a whowmow el 14/12/2003



Per segon any consecutiu us presentem des d'aquestes pàgines una visió molt personal del que ha estat l'any que ara acabem. Tal i com dic és això, una visió personal malgrat que de vegades pugui utilitzar la primera persona del plural i sembli que qui parla és whowmow.

El resum de l'any passat va arribar abans del que estava previst per circumstàncies personals. Si ho recordeu, en ell us desitjava un feliç any nou molt abans de la data. Era una manera de desmarcar-se de l'entorn i d'intentar trobar un punt d'alegria allà on costava de trobar-ne. Malgrat tot, poca gent em va tornar la felicitació...
Al poc temps va començar el nou any, aquest que ara tenim una miqueta gastadet. El leit-motiv personal en aquell moment va ser el "siguem estúpids". Crec que mai ha sigut ni serà tan veritat allò d'any nou, vida nova. I el cert és que durant força mesos va servir de "sentit de la vida".
Però com deien els avis, els temps canvien que és una barbaritat, i què ràpid que ho fan!. Així doncs, allò que valia el mes de febrer, ara ja no val, i no és una qüestió de moda.

Aquest any hem tingut guerra. Es diu ràpid i fàcil: hem tingut una guerra. Si l'any 2002 vam poder veure algunes de les conseqüències dels fets de l'11-S, aquest any 2003 no ha sigut menys, i el que és pitjor, el 2004 seguirem com a mínim igual. Ara per ara seguim immersos en una crisi econòmica poc definida: primer era una crisi post-bombolla tecnològica; després va ser una crisi pre-bèlica i ara és una crisi post-bèlica més silenciada (potser perquè és pre-electoral).
Com a resultat durant aquest any hem seguit veient caure llocs de treball al nostre voltant.
La guerra, i de fet l'ambient bèlic i de terror creat al seu voltant, ha tingut també repercussió en el meu entorn personal més proper demostrant que efectivament la globalització existeix.
Hi ha hagut també com l'any anterior amors i desamors. Bé, un podria pensar que cada any n'hi ha, però la veritat és que el 2002 havia sigut "extraordinari" en aquest sentit. Potser per això, aquest 2003 ja no quedaven tants amors per desamoritzar.
Problemes de salut també i fins i tot alguna desaparició.

I així com l'any passat acabava el resum refugiant-me en l'amistat com a reducte més resistent als efectes externs, aquest any ni això. Potser és que també porten data de caducitat. Segurament és el que deia en l'anterior article "reflexiu" de l'any: que som egoïstes i davant d'això res no s'aguanta.
Ara bé, encara que aquest article sembli bastant fatalista, en el sentit de que la causa de tots aquests "mals" ens ve de fora, haig de dir que no és així: ens compliquem més la vida del que ha de ser i per tant, i tanquem així el cercle, els qui viuen més feliços són els "estúpids". I de ben segur els estúpids egoïstes encara més...