Sinònims

O com les paraules poden alterar els significats i fins i tot canviar realitats
Publicat originalment a whowmow el 29/11/2004


Debat lingüístic de moda: el català i el valencià són el mateix? De fet seria més correcte dir que el debat de moda ha estat més polític que lingüístic, però ja ens entenem. Simplifico molt, ja ho sé, dient que l'assumpte s'ha solucionat gràcies a les paraules. No, no gràcies al diàleg, sinó a una redefinició del problema on aplicant les paraules adequades desapareix la controvèrsia, o això almenys asseguren justament els qui han fet l'exercici lingüístic. L'enunciat suposadament concil.liador diu així: les dues llengües són una sola, el català, i el valencià és la denominació estatutària del català a l'estatut de la comunitat autònoma valenciana. Una mica més i sona a allò de la trilogia de formes, Déu és un però tres...

Així doncs, la creació d'un nou sinònim ha estalviat un problema al govern: català és un sinònim de valencià. En un altre gènere de coses, recentment algun representant de l'església catòlica ha establert un nou sinònim: església (la catòlica, és clar) és sinònim de democràcia. Segons aquest les accions del nou govern atempten contra principis bàsics de la fe catòlica, com pot ser la Família, i per tant contra la societat (extrapolació una mica egocentrista i fins i tot absolutista). I seguint el seu raonament, això vol dir, és sinònim de, que la democràcia està en perill. La democràcia existeix gràcies a l'església? No serà a l'inrevés? No vull ni pensar (de fet sí que ho vull) què passaria si s'implantés una llei com la francesa que prohibeix tot símbol religiós a les escoles. I he dit tot símbol religiós, no només els famosos vels.

De fet aquí ho fem a l'inrevés i inclourem l'ensenyament d'altres religions a l'escola. Potser aquesta és la diferència entre un estat làic i un estat aconfessional, semblant a les diferències entre una persona atea o agnòstica.