Matrix Revolutions

Final, o això es diu, de la trilogia Matrix dels germans Wachowski
Publicat originalment a whowmow el 10/11/2003



La veritat és que “revolutions” ben poques n’hi ha en aquesta pel·lícula. Rodada al mateix temps que la segona part, “Reloaded”, les dues parts que tanquen la trilogia s’han estrenat en el mateix any.
Evidentment “Reloaded” no aportava el grau de novetat que va suposar la primera, tant estèticament com tècnica o argumentalment. Però en canvi presentava alguna novetat que ajudava a enriquir l’univers Matrix. Al meu parer Matrix, la primera, ens va presentar un univers nou sense descobrir solucions i quasi sense mostrar quines eren les equacions a resoldre. “Reloaded”, però va plantejar les equacions, encara que amb més variables que equacions. D’aquesta manera les solucions eren tan diverses i igualment possibles que donava peu a especular. Era el toc “pseudo-intelectual” afegit al que fàcilment es podria veure com només un video-joc traspassat a la pantalla gran.
No aprofundirem en les interpretacions que s’han donat als protagonistes i les accions de Matrix, perquè probablement no val la pena. Les equacions de “Reloaded” van ser expectatives, il·lusions, i com si d’una il·lusió del món virtual de Matrix s’han esvaït. No n’ha quedat res, ni tan sols l’ombra d’un gat.

Els medis de comunicació han magnificat l’escena de batalla final de disset minuts, però jo em pregunto: eren disset minuts de batalla o potser volien dir que hi ha disset minuts que no són de batalla? I no em queixo d’això... Si es tracta de veure una pel·lícula de batalles, cap problema, ja que els efectes especials no desmereixen (però avui en dia això tampoc ja no és gaire sorpresa) i un s’ho pot passar bé amb només això. El problema (i aquest sí que no té solució) és que quasi no queda res de l’argument de les anteriors pel·lícules. Segurament tots els qui van fer elucubracions (ara veiem que fora de mida) estaran més que decebuts i pensant que els han pres el pèl i el temps. No s’ha donat solució a res; s’ha optat per la via fàcil; no hi ha hagut ni tan sols sorpreses de darrera hora. Simplement, res.
I tot això ho dic sense desvetllar el final, sense dir res de cap personatge. Si algú vol veure-la per “saber com acaba”, doncs endavant, però el sentiment que vull transmetre és el de: “i tant cosa per això?”.

A més a més, donat que ha transcorregut poc de temps entre cadascuna de les parts no hi cap ni el consol de dir que almenys els efectes visuals han evolucionat respecte a l’anterior i s’han superat; simplement és el mateix, perfecte tècnicament però el mateix.