A propòsit d'en Schmidt

Crítica de la pel.lícula
Una interpretació mesurada de Jack Nicholson, però...
Publicat originalment a whowmow el 15/5/2003



Quan vaig anar a veure aquesta pel.lícula tenia els següents referents: per a algun conegut era un drama de considerables dimensions i per tant calia anar preparat per no sortir massa tocat; per a un altre conegut es tractava d'una pel.lícula amb to de comèdia. Aixi doncs, no sabia si anava a riure o a plorar, encara que potser la nominació de Jack Nicholson em feia pensar més en el segon.

L'inici de la pel.licula és una successió de fets poc optimistes, per tant semblava confirmar-se la sospita. Però quan un ja s'espera el drama lacrimògen total (encara no hem arribat a mitja pel.lícula) el to de la pel.lícula es va aproximant a la situació còmica (de trasfons amarg, això sí). No arriba mai a ser una comèdia, però alguns dels personatges o de les situacions personalment em semblen massa "exagerades" (i això no vol dir que les comèdies pel fet de ser-ho es mereixin la meva crítica negativa).

I ara les parts més destacables de la pel.lícula. En primer lloc la interpretació de Jack Nicholson (vaja una sorpresa...), en aquest cas molt mesurada i controlada, gairebé contenint-se per semblar un americà mig, mediocre. I en segon lloc, el final de la pel.licula, que no contaré, però que és perfectament ajustat i creïble. Un final que fa oblidar els per mi excessius moments de navegació descontrolada en la part central.