dimarts, 19 de febrer de 2008

Feliç Any Nou

2002... any capicua...
Publicat originalment a whowmow el 1/12/2002

No patiu... Encara estic en ple ús de les meves facultats mentals (compte amb aquests somriures malintencionats que estic veient...). Sóc perfectament conscient de la data del calendari en què ens trobem i el fet de felicitar-vos l'any nou no és ni molt menys una manifestació incontrolada d'un desig de que arribin les festes de nadal (res més lluny de la veritat).
El fet és que em sembla que tots plegats n'estem una mica farts d'aquest any 2002. El que havia de ser l'històric any de l'euro, allò que va dinamitzar molts sectors econòmics durant els anys anteriors, per allò de les adaptacions, potser seria millor que acabés no passant a la història. Una mica de Typex i... pam! 2001... 2003.
Si d'altra banda cregués en algun tipus de manifestacions paranormals ho tindria més fàcil: ja només queda un mes i després tots els mals s'han acabat. Però si realment tu ets així ja m'explicaràs com es passa el dia 2 de gener quan descobreixes que res no ha canviat? Perquè aleshores encara queden uns quants dies pel proper 1 de gener... A més a més, no seria massa fàcil així? O posats a fer, per què algú no proposa convertir els anys en períodes de 30 dies? Així, si la cosa va torta, només són 30 dies i total en 30 dies tampoc es poden fer malbé tantes coses...
Però siguem realistes: ens ha tocat ballar amb el que hi ha i aquesta noia no es diu dos mil dos. Aquesta noia es diu vida, i com tu té dies bons i dies dolents... (i ara potser està una mica malaltona).


I què li passa a la senyoreta? Quan va començar a notar els primers símptomes? Que potser el dia 11 de setembre de 2001 va sortir al carrer amb el cabell encara mullat? Potser és això... i ja se sap, els refredats triguen una mica en sortir.
I quan surten es contagien i aleshores es poden donar epidèmies. El que passa és que contra aquest tipus de refredats la vacuna encara no s'ha trobat. Per acabar-ho de complicar no tothom ha desevolupat la mateixa malaltia: el sistema inmunitari de cadascú deu ser diferent.
És possible que tu hagis vist altres manifestacions d'aquest virus però estic quasi segur que els que jo he vist/viscut com a minim els hauràs tingut a prop. Aquest període de temps (aquest any) he vist/viscut trencar-se amors: parelles de fet, parelles civils, parelles religioses... ningú se n'ha salvat. He vist/viscut perillar amistats (serà que aguanten millor els refredats?). He vist/viscut trencar-se relacions laborals: siguem clars aquest cop, aquest refredat es diu atur. I també he vist/viscut refredats de veritat, és a dir, malalties físiques.


I després de tantes "alegries" per què se m'ocurreix desitjar un feliç any nou? Que potser amb tot això m'he begut l'enteniment? No, un cop més us dic que no patiu. D'una banda arribo a aquesta conclusió de desitjar un feliç any abans del que toca, perquè no crec en càbales numèriques. D'altra banda perquè malgrat que algunes de les "malalties" que he mencionat abans no està en les nostres mans el controlar-les, n'hi ha d'altres que sí, o almenys els seus efectes. I és per aquestes que no cal esperar a l'any vinent (el que en el món occidental comença l'1 de gener) a que una fada (que encara m'han de presentar...) ens les solucioni. Així doncs, per què no comencem l'any nou avui mateix?
Per tant, feliç any nou, lector. Si demà o demà passat o l'altre... ens creuem espero que em desitgís un feliç any i si l'1 de gener ens tornem a veure també ho pots fer, encara que potser em quedaré amb el primer.


P.S. Per sort aquest any també he vist/viscut néixer amors; també he vist/viscut néixer amistats; també he vist/viscut superar malalties; també he vist/viscut néixer.