dimecres, 20 de febrer de 2008

21st Schizoid

Concert a Barcelona de la banda 21st Schizoid Band formada per ex-membres de King Crimson
Publicat originalment a whowmow el 29/10/2003



Tancant un mes d'octubre ple d'activitat musical simfònic-progressiva a la ciutat de Barcelona hem pogut assistir a un concert que ha sigut tota una sorpresa. Velles glòries? Sí, però qualitat al màxim. Negoci a partir de la fama dels vells temps? Potser sí, però amb molt més amor per la Música que altres experiències similars.
D'una banda és sorprenent que un concert d'aquestes característiques ens hagi arribat fins a Barcelona, però això no és un mèrit per ells.
D'altra banda no deixa de ser inesperat poder veure en directe cançons de King Crimson compostes fa més de 30 anys i interpretades per membres autèntics. En fem un repàs.

Ian McDonald als teclats, saxos, flautes i alguna veu: després del seu renaixement cap al món dels concerts gràcies al revival Genesis protagonitzat per Steve Hackett fa uns anys s'ha recuperat un músic. La seva etapa King Crimson, que és la que ens afecta aquí, està protagonitzada pel primer disc "In the court of the Crimson King" i una petita col•laboració en el tancament dels primers Crimson "Red", amb la qual cosa parlem d'un membre fundador.
Peter Giles al baix: encara més fundador que l'anterior, ja que va ser membre dels Fripp, Giles and Giles junt amb el seu germà Michael, embrió dels futurs K.C. És membre actiu de la banda en el seu segon disc "In the wake of Poseidon".
Mel Collins als saxos, flautes i teclats protagonitza l'etapa intermitja dels primers K.C., la més jazzística amb discos com "Lizard" o "Islands". També va col•laborar al "Red" abans de dedicar-se com a músic "de lloguer".
Ian Wallace a la bateria. Després de col·laborar amb els K.C. només en el disc "Islands" quasi-desapareix durant molt de temps per ara tornar als seus orígens.
I finalment Jakko Jakszyk, guitarrista i cantant, ex-Level 42, per tant bastant allunyat de l'estil.

I de la música què hi ha? Indescriptible poder escoltar en viu les cançons que vam poder sentir. Gràcies a l'experiència Hackett-McDonald ja ens havíem pogut fer una idea (encara que fos en disc o DVD) del que suposa escoltar "In the court..." o "Epitaph" avui en dia. Però quants seguidors podien esperar sentir una cançó com "Cadence and cascade"?
Apart d'una cançó de McDonald i una cançó del grup la resta van ser cançons de King Crimson per la qual cosa el repàs va ser exhaustiu de tots els discs on hi han participat.
El disc "In the court..." es va poder escoltar quasi complert, ja que només hi va mancar el "Moonchild" (que curiosament alguns seguidors cantaven amb guitarra en acabar el concert). La potència dels dos saxos es va posar de manifest en el tema que dóna nom al grup, el "21st century schizoid man". Com a contrapunt, el lirisme d'un "Epitaph" que fa posar la pell de gallina.
El segon disc també es va poder sentir, primer amb la potent "Pictures of a city"; després amb la marxosa "Cat food"; i finalment amb la ja esmentada "Cadence and cascade" amb una introducció feta amb tres flautes.
Fins i tot el disc Lizard va tenir cabuda en el concert i vam poder escoltar una genial versió reduïda del tema "Lizard", originàriament cantat per Jon Anderson.
I la gran estrella de la nit, el meu disc favorit de la primera etapa K.C., l'Islands. Només van mancar dos temes, el "Prelude: song of the gulls", cosa ja previsible, i per desgràcia el tema "Islands". Per sort, però, vam tenir els "Formentera Lady", "Sailor's tale", "The letters" i "Ladies of the road". Tot un luxe.
I per completar-ho, un captivador "Starless" del "Red" i com a regal el "Birdman" del mític disc de i'Ian McDonald i Michael Giles.
Com es pot comprovar pel repertori de cançons, un espectacle irrepetible. Res no va desmerèixer; ni tan sols el difícil paper de Jakko Jakszyk substituint tot un Robert Fripp a la guitarra: solos de guitarra reproduïts fidelment fins a l'extrem. Apart, jo em quedaria amb l'actuació de Mel Collins, probablement el millor instrumentista de vent del rock. Un concert, doncs, amb molts records i amb sentiments a flor de pell...