diumenge, 24 de febrer de 2008

Cine-Fòrum

Dues estrenes cinematogràfiques a l'espai del Fòrum: Naqoyqatsi de Godfrey Reggio i El milagro de Candeal de Fernando Trueba.
Publicat originalment a whowmow el 1/11/2004



Tres nits de cinema d'estiu a la fresca. Com si es tractés d'una escena de Cinema Paradiso o com si recordéssim els cines infantils de la festa major, Manel Huerga ens ha obsequiat amb un passi especial de la trilogia Qatsi de Godfrey Reggio. Ja fa uns anys vam gaudir de dues nits de cine i música amb la projecció de les dues primeres parts de la trilogia (que aleshores encara no ho era) al cine Coliseum amb el luxe de poder sentir en directe la banda sonora dirigida pel seu compositor Philip Glass. Ara, el luxe ha estat divers.

En primer lloc, la possibi
litat de veure el final de la trilogia, Naqoyqatsi, dos anys més tard de la seva realització i pendent de trobar distribuïdora. D'altra banda, comptar amb la presència del director a la presentació responent les preguntes dels assistents per molt que alguna d'elles no estigués a l'alçada.

I finalment, el luxe de l'escenari: veure les tres pel.lícules en tres nits consecutives sota un cel estrellat vora el mar... Llàstima que la qualitat de la pantalla no fos la millor i que el rec per asperssió programat per a la una de la nit alterés el final de Koyanisqatsi.

Pel que fa a la pel.lícula, manté punts de coincidència amb les anteriors, sobretot pel que fa a l'estructura de "documental" musicat i a la banda sonora signada per Philip Glass en tots els casos. Hi ha una diferència important en l'aspecte visual, ja anunciat abans de la pel.lícula pel propi Reggio, i es l'ús de la tecnologia en l'elaboració i sobretot manipulació de les imatges. Això em va aixecar recels i prejudicis abans de veure la pel.lícula, no pel fet d'usar tecnologia on fins aleshores no s'havia fet sinó pel perill d'utilitzar-la perquè està de moda i amb el risc de presentar un producte de baixa qualitat i com tota tecnologia de ràpida obsolescència. Tenia por de trobar-me amb una successió de paisatges tridimensionals de realitat virtual, més o menys poligonals que d'aquí a dos anys estaran superats. Aquests hi són, però el més abundant són les imatges reals deformades, amb colors virats... I això sí, moltes més referències a la cultura occidental: els esports, la publicitat, els polítics...

La segona estrena (aquesta sí que ha trobat distribuïdora i està ara als cinemes) és el ''docu-musical'' El milagro de Candeal de Fernando Trueba.

El fil conductor el porten Carlinhos Brown i el músic cubà Bebo Valdés. Aquest protagonitza un viatge al
barri natal de Carlinhos on es retrobarà amb la música brasilera i les seves arrels més africanes. Paral.lelament a la seva trobada i experiència musical, anirem coneixent el barri, la seva gent i el paper de Carlinhos com a propulsor d'iniciatives d'inserció social dels més joves a través de la música. Així s'entremesclaran les actuacions musicals amb experiències religioses o amb la construcció d'una plaça pública pel propi veïnat.

Tal i com va manifestar el director abans de la pel•lícula, aquesta li ha quedat molt alegre, optimista. La pobresa de les faveles s'intueix al rerafons però l'optimisme expressat mitjançant la música i la seva gent ho amaga. Musicalment la pel•lícula està plena de caramels: la participació especial de Gilberto Gil o de Caetano Veloso, Bebo Valdés tocant amb joves músics de hip-hop aconseguint una fusió quasi impossible, una sensible interpretació amb Marisa Monte a la veu...