
Publicat originalment a whowmow el 1/11/2004

En primer lloc, la possibilitat de veure el final de la trilogia, Naqoyqatsi, dos anys més tard de la seva realització i pendent de trobar distribuïdora. D'altra banda, comptar amb la presència del director a la presentació responent les preguntes dels assistents per molt que alguna d'elles no estigués a l'alçada.
I finalment, el luxe de l'escenari: veure les tres pel.lícules en tres nits consecutives sota un cel estrellat vora el mar... Llàstima que la qualitat de la pantalla no fos la millor i que el rec per asperssió programat per a la una de la nit alterés el final de Koyanisqatsi.
Pel que fa a la pel.lícula, manté punts de coincidència amb les anteriors, sobretot pel que fa a l'estructura de "documental" musicat i a la banda sonora signada per Philip Glass en tots els casos. Hi ha una diferència important en l'aspecte visual, ja anunciat abans de la pel.lícula pel propi Reggio, i es l'ús de la tecnologia en l'elaboració i sobretot manipulació de les imatges. Això em va aixecar recels i prejudicis abans de veure la pel.lícula, no pel fet d'usar tecnologia on fins aleshores no s'havia fet sinó pel perill d'utilitzar-la perquè està de moda i amb el risc de presentar un producte de baixa qualitat i com tota tecnologia de ràpida obsolescència. Tenia por de trobar-me amb una successió de paisatges tridimensionals de realitat virtual, més o menys poligonals que d'aquí a dos anys estaran superats. Aquests hi són, però el més abundant són les imatges reals deformades, amb colors virats... I això sí, moltes més referències a la cultura occidental: els esports, la publicitat, els polítics...

El fil conductor el porten Carlinhos Brown i el músic cubà Bebo Valdés. Aquest protagonitza un viatge al barri natal de Carlinhos on es retrobarà amb la música brasilera i les seves arrels més africanes. Paral.lelament a la seva trobada i experiència musical, anirem coneixent el barri, la seva gent i el paper de Carlinhos com a propulsor d'iniciatives d'inserció social dels més joves a través de la música. Així s'entremesclaran les actuacions musicals amb experiències religioses o amb la construcció d'una plaça pública pel propi veïnat.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada