dijous, 21 de febrer de 2008

Good bye Lenin!

Pel·lícula de Wolfgang Becker
Publicat originalment a whowmow el 29/1/2004



Les noves generacions del nostre país només tindran coneixement de la República Democràtica Alemana pels llibres d'història, però no tindran imatges en la memòria. La gent de la meva generació probablement no pot deixar de pensar en paraules com DDR, tantes vegades vista en cerimònies olímpiques amb nadadores d'espatlles quadrades com a protagonistes. Un segon record que ens ve al cap és Berlin, amb les imatges de la caiguda del mur.
Evidentment un alemany considerarà que aquest és un record més aviat pobre, i amb tota la raó. Però tal i com ens mostra la pel.lícula probablement som allò que veiem (com diu Peter Gabriel...).

Good bye Lenin! té una vessant històrica i social que el que fa és mostrar-nos el dramàtic canvi en la forma de vida d'aquest país. Uns canvis que eren un reflex instantani de decisions polítiques preses a molts quilòmetres de distància. I nosaltres (ells), minúsculs ciutadans sotmesos als vents de la història anem d'aquí cap a allà segons bufen. Allò que fins ahir (o aquest matí) semblava una veritat, l'única veritat, tot d'una es converteix en una mentida (Eurasia és el nostre enemic? O potser ho és Oceania?).
Situant aquest trist fet en una realitat històrica força propera com és la reunificació alemanya, Wolfgang Peter dóna un cop de volta més i sap convertir-ho en una situació còmica. Què sentiria una persona a l'est del mur si entrés en un estat de coma del qual despertés quan ja no existeix ni mur, ni tan sols est? (Si generalitzem la pregunta, donada la velocitat dels canvis en aquest món, què sentiríem si ens desconnectem d'aquest món durant mitja hora?)
I si el món que hi havia abans del canvi era millor, és licit inventar una realitat falsa? I quan la vida d'una persona està en joc?

I encara més: és més real la realitat que la irrealitat inventada? Perquè els protagonistes, com si fossin petits grans germans, aconsegueixen transformar la realitat i crear la realitat que ells haurien volgut. I si ells, amb medis escassos, ho arriben a aconseguir a petita escala, què no podrà fer tot un aparell estatal?
I el que és més trist: no trobarem a faltar algun cop el mur de la pel.lícula per tal de poder creuar-lo? Esperem que no, perquè la realitat és que el mur ja no existeix.