
Publicat originalment a whowmow el 12/12/2004

Podríem dir que és una tradició que a la seva vegada ha generat subtradicions. Una d'elles, pròpia de les nostres terres és la protagonitzada per la figura del "caganer". De la representació tradicional en forma de pagès amb barretina ajupit, hem passat a la representació de figures mediàtiques. Així, tenim Ronaldinhos, Letizias, Carods Rovira... segons el que marquin els esdeveniments socials de l'any. Una mica com les mones de Pasqua... La tria d'un personatge o altre en general no crea cap mena de polèmica i en tot cas, si ho fes seria en defensa del personatge, no del caganer.

On sí que s'han passat dos pobles és a Londres, al museu de cera de Madame Tussaud. Allà han près una postura diametralment oposada a la de Barcelona. D'una banda han gosat canviar l'estètica dels protagonistes amb nom i cognom de l'escena, o sigui, el Sant Josep, la verge Maria i demés. D'altra banda, enlloc de triar personatges anònims, han triat personatges famosos. I no uns qualsevols...

On no hi ha hagut tant d'enrenou és amb la tria dels reis màgics d'Orient i això demostra un cop més què vol dir ser un personatge mediàtic. Que un dels triats sigui un membre de la família real potser s'explica per patriotisme britànic i al cap i a la fí tot queda entre reis... Que l'altre rei sigui el primer ministre Tony Blair ja fa un "tufillo" estrany... Però que l'altre rei (i on està el rei negre?) sigui el president dels Estats Units, George W.Bush, clama al cel, i mai millor dit. Que un butaner faci de pastoret em sembla una actitud artística encomiable; que un futbolista doni la seva cara a Josep em sembla ridícul pel futbolista i una mica "boutade", però com a tal, artísticament acceptable; que un dictador faci de rei mag, amb el que això pot influir en l'ànim dels nens petits que somiaran que el senyor W entri a casa seva la nit de reis, em sembla un crim infantil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada