Pessebre de Nadal

Pessebres, tradicions i polèmiques...
Publicat originalment a whowmow el 12/12/2004




En aquestes dates del mes de desembre és costum a moltes poblacions del nostre entorn cultural el muntatge de pessebres. En tenim de tota mena: des dels pessebres familiars amb peces de plàstic o fang, fins als pessebres vivents amb personatges de carn i ossos.

Podríem dir que és una tradició que a la seva vegada ha generat subtradicions. Una d'elles, pròpia de les nostres terres és la protagonitzada per la figura del "caganer". De la representació tradicional en forma de pagès amb barretina ajupit, hem passat a la representació de figures mediàtiques. Així, tenim Ronaldinhos, Letizias, Carods Rovira... segons el que marquin els esdeveniments socials de l'any. Una mica com les mones de Pasqua... La tria d'un personatge o altre en general no crea cap mena de polèmica i en tot cas, si ho fes seria en defensa del personatge, no del caganer.

Ara bé, la reproducció de l'escena bíblica del pessebre sí que acostuma a estar envoltada de crítiques. A Barcelona estem acostumats a que el pessebre de la Plaça Sant Jaume sigui objecte de controvèrsia any sí, any també. I aquest any, doncs també. El motiu: les figures triades per fer de pastors han sigut persones "normals", gent del barri, com dèia la sèrie de televisió. Ningú gosarà dir que els actors no donen la talla moral per fer el paper que els han otorgat, però sí que ha provocat rebuig pel trencament visual que suposa.

On sí que s'han passat dos pobles és a Londres, al museu de cera de Madame Tussaud. Allà han près una postura diametralment oposada a la de Barcelona. D'una banda han gosat canviar l'estètica dels protagonistes amb nom i cognom de l'escena, o sigui, el Sant Josep, la verge Maria i demés. D'altra banda, enlloc de triar personatges anònims, han triat personatges famosos. I no uns qualsevols...

La polèmica s'ha centrat en els models utilitzats per fer de pares del nen Jesús: el galàctic Beckham i la seva dona l'ex-spice Victoria Addams. La frivolitat que els envolta no els fa suposadament mereixedors per prestar la seva imatge. A l'església se'ls han posat els pels de punta.

On no hi ha hagut tant d'enrenou és amb la tria dels reis màgics d'Orient i això demostra un cop més què vol dir ser un personatge mediàtic. Que un dels triats sigui un membre de la família real potser s'explica per patriotisme britànic i al cap i a la fí tot queda entre reis... Que l'altre rei sigui el primer ministre Tony Blair ja fa un "tufillo" estrany... Però que l'altre rei (i on està el rei negre?) sigui el president dels Estats Units, George W.Bush, clama al cel, i mai millor dit. Que un butaner faci de pastoret em sembla una actitud artística encomiable; que un futbolista doni la seva cara a Josep em sembla ridícul pel futbolista i una mica "boutade", però com a tal, artísticament acceptable; que un dictador faci de rei mag, amb el que això pot influir en l'ànim dels nens petits que somiaran que el senyor W entri a casa seva la nit de reis, em sembla un crim infantil.