diumenge, 24 de febrer de 2008

Concerts del Fòrum - 2

Fòrum Universal de les Cultures
Continuem la revisió d’alguns dels concerts que hem pogut veure al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona. Aquest cop parlarem dels concerts de Burhan Ocal, Marc Ribot i els Cubanos Postizos, Mardi Gras BB i Pietra Montecorvino
Publicat originalment a whowmow el 15/7/2004

Quatre agradables sorpreses per a un servidor... No en coneixia res de cap d’aquests grups / cantants i en línies generals la sensació de conèixer-los ha estat altament satisfactòria. A grans trets tots ells responen a un factor comú: suposen la fusió d’una música local amb altres ritmes o formes de fer més “actuals” o “generalistes”.

Marc Ribot i els Cubanos Postizos són una aposta personal del guitarrista Marc Ribot per fer una música d’arrels cubane
s, per tant força rítmica, però amb un factor d’experimentació que aporta la seva forma de tocar la guitarra. En aquest cas, dos terços del concert van tenir a més la participació de Joe Bataan, un veterà chicano que està gravant des dels anys 70 i segons diuen creador de l’estil New York Latin Soul.

Burhan Ocal i la seva banda Groove alla Turca, tal i com apunten en el seu nom (en referència al Blue Rondo a la Turke de Dave Brubeck) aposten pel jazz fusionat amb la música original del seu país, Turquia, és clar. Per tant, instrumentacions combinades i molts rit
mes orientals.

Pietra Montecorvino és potser la mostra d’aquestes noves tendències de més difícil aproximació. No pas per l’estil musical, que per proper potser ens podria resultar més fàcil d’assimilar: cançó mediterrània, en concret napolitana, amb un enfoc trencador. Les dificultats venen més per les particularitats de la seva veu: una veu força trencada i que per tant, si no t’entra bé ho tens difícil.

I el concert (que no la música) més destacable va ser el del grup Mardi Gras BB. Músics d’origen alemany (!) i que també en el seu nom ens donen pistes del que va la seva música: música del sud dels Estats Units, New Orleans interpretada per instruments de vent (la BB ve de Brass Band). Música plena de ritme que va saber connectar amb el públic, compensant una no abundant audiència amb la realització d’un show especialment dedicat: mig concert el van fer no damunt de l’escenari, sinó entre el públic a peu de pista. Chapeau!

Només són quatre pinzallades sobre aquests grups, en la seva major part aïllats dels cercles de la fama, que espero que us facin sentir alguna inquietud per escoltar la seva música. Si t’agrada explorar nous camins val la pena.