
El fenòmen Amélie segueix viu i ara es manifesta en forma de música. L'autor bretó de la banda sonora ens ha visitat i va actuar a Barcelona, a la sala La Paloma, el dia 10 d'octubre de 2002.
Originalment publicat a whowmow el 31/10/2002


En les següents peces s'hi van incorporar tres instruments de corda i un clavicordi. A partir d'aquí una successió de temes, en general no pertanyents a Amélie.
Potser les peces d'Amélie són les més romàntiques i assequibles i per contra les d'instrumentació més electrificada, les més difícils d'assimilar. Els temes amb els instruments de corda marcant el ritme recorden clarament al Michael Nyman de les cançons curtes; alguna peça al piano fa pensar en Wim Mertens; les peces amb instrumentació de guitarres, baix i bateria han fet que algú parlés de minimalisme pop, però sent més agosarat a mi m'arriba a recordar a grups neo-progressius com White Willow, i per que no? fins i tot a King Crimson.

Pel mig continus canvis d'instruments, entrades i sortides de músics (n'eran nou), l'emotivitat de les cançons cantades per Yann, combinacions interessants d'instruments (duo de bateria i violí), la veu i moviments de la cantant i sobretot l'actitud de Yann Tiersen fumant sense parar aprofitant entre estrofa i estrofa per unes xupades ràpides. Fins al punt de fer riure a la gent quan durant el darrer dels bisos, ple d'intimisme i de proximitat amb el públic, una mica més i trenca el ritme de la cançó per fer una calada.
Així doncs, un concert fet no per satisfer al gran públic d'Amélie (la musica), sinó per captivar-lo i utilitzar aquest magnetisme per dir-li (dir-nos) que tenim un gran músic per descobrir. I si vols reviure el concert o gaudir del que dic, ho pots fer amb el doble en directe "C'était ici".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada