Windows on the world

Nou llibre de Frédéric Beigbeder després del seu anterior èxit 99F (o també 14,99€)
No, no es tracta d'un llibre sobre Windows o sobre els negocis de Bill Gates. Aquest era el nom del restaurant situat als darrers pisos de les torres bessones de Nova York. I és que l'acció del llibre transcorre en les dues hores i mitja abans de que la primera torre s'enfonsés.
Publicat originalment a whowmow el 14/12/2003

És, per tant, i com ja s'avisa en el llom del llibre, una obra de ficció, ja que, com és fàcil de suposar, no en sabem gairebé res del que hi va passar en aquest temps. Es tracta doncs, d'imaginar i reconstruir aquest interval de temps que va entre les 8.30 i les 10.29 d'aquell matí de l'onze de setembre de 2001.
Ara bé, no ens trobem ni molt menys davant de la versió literària de "El coloso en llamas". És a dir, res de novel.la catastrofista i d'acció.

Frédéric Beigbeder, nascut l'any 1965, prové del món de la publicitat, però sembla que ha passat ja per moltes guerres, algunes de les quals es bolquen en aquest llibre. El seu caràcter, que el seu aspecte físic sembla que ajudi a reforçar-lo, és el d'un individu rebèl, transgressor, provocador, incitador. I així es mostra per moments en el llibre.
L'element transgressor ve representat pel simple fet de parlar de l'11-S. I parlar no de les causes o de les conseqüències polítiques, sinó de les implicacions culturals i humanes. És un llibre d'històries humanes, dels protagonistes anònims de la història, però al mateix temps és un viatge introspectiu (però en veu alta, rentant la bugada en públic) en la vida de l'escriptor. La relació dels diferents protagonistes amb els seus fills, l'enfrontament conscient a les darreres hores, minuts, de la teva vida creen moments colpidors (quasi no caldria que l'escriptor ens recordés la semblança amb "La vida es bella").
Però com a contraposició a aquest to sensible, íntim, la linia general del llibre és crítica i per moments provocadora, fins al punt de permetre's fer acudits al voltant de la tragèdia.
Un es pregunta, però, si el "poble americà" està preparat per llegir un llibre com aquest. I ho estarà algun dia? Si no fos perquè el final de la història ja sabem que no pot ser feliç un s'esperaria abans veure en Bruce Willis protagonitzant una superproducció cinematogràfica.

Com a complement, unes frases rescatades del llibre:
"Els nostres inmobles, són movibles. El que creiem estable es mou. El que imaginem sòlid és líquid. Les torres són mòbils i els gratacels graten sobretot el terra"
"Generació del zapping frenètic i de l'esquizofrènia existencial. Com s'ho faran quan descobreixin que no es pot tenir tot, ni ser-ho tot? Els planyo, perquè personalment no m'he recuperat mai d'un descobriment com aquest"
"Fumar us fa sortir dels immobles abans de que explotin"
"La meva vida és un desastre però ningú no ho veu perquè sóc molt educat: somric tot el temps. Somric perquè penso que si un amaga el seu patiment aquest desapareix. I en certa manera és veritat: és invisible per tant no existeix, ja que vivim en el món del visible, del verificable, del material. El meu dolor no és material; està amagat. Sóc un negacionista de mi mateix."
"Certa gent moria de gana a Amèrica igual que a Rússia, però els qui morien de gana a Amèrica eren lliures de fer-ho"
"Espero que Amèrica sempre ens porti deu anys d'avantatge: això voldrà dir que la torre Montparnasse té encara un deceni per davant"
"El somni kubrickià dels 70 no s'ha realitzat. No viatgem a la Lluna escoltant valsos de Strauss; en canvi, els Boeing s'immobilitzen amb un fons de muezzin"
"Hi ha una utopia comunista i aquesta utopia es va aturar el 1989. Hi ha una utopia capitalista i aquesta utopia es va aturar el 2001."
"Estem a dimecres de Cendra. Una cua de diverses illes de cases espera per fer-se aplicar la cendra sagrada al front. Això dóna una idea del clima a la capital del món. Treballadors de tots els horitzons estan disposats a sacrificar la seva hora de menjar per a que un capellà els dibuixi una creu al cap amb cendra."
"L'Onze de setembre ha tingut dues conseqüències diametralment oposades: gentilesa a l'interior del país, maldat a l'exterior"
"Si realment existeix Déu, em pregunto què fotia aquell dia"
"I ara el veredicte: Jo em condemno a la solitud a perpetuitat"
"Em pregunta què faig en la vida. Sovint és la pregunta que fan els novaiorquesos i després calculen mentalment el vostre sou"
"Preguem. Senyor Déu, Et prego, malgrat que no crec en Tu. Accepta'ns al Teu costat malgrat el nostre oportunisme"
"La violència de l'home està en la seva natura. En principi, la cultura, la religió, la societat, la civilització pretenen dominar-la. En principi."