Una vida ordinària

Una reflexió al voltant dels Sims
Publicat originalment a whowmow el 7/6/2004




Una mica tard, però admeto que acabo de conèixer els Sims. No, no es tracta d'uns nous veïns d'origen estranger. Es tracta dels protagonistes del joc per a ordinador The Sims.

No sóc especialment aficionat als jocs d'ordinador, per tant no passaré per la febre per la qual passen molts dels usuaris d'aquest joc. Haig de reconèixer, però, un cert interès de novetat en els primers dies.

Per a qui no ho conegui, dir que es tracta d'un joc de simulació fet pels mateixos autors que Simcity, un simulador de ciutats. En aquest cas es tracta de simular vides. Una vida occidental, això sí...

El jugador comença creant una família. Quants més membres tingui aquesta família, més personatges estaran sota el seu control i responsabilitat i per tant més problemes. I aquí ve una de les grans diferències amb la realitat: un apareix en el joc (neix) crescut i format. Ah! i amb uns dinerets a la butxaca. Cada personatge té unes característiques configurables a l'inici que el defineixen com a persona: sociabilitat, deixadesa...

A partir d'aquí les diferències amb la realitat es redueixen. Cal començar a viure i per això cal un lloc, en aquest cas comprant una casa. No s'han de fer tràmits d'hipoteca però segurament algunes de les factures que després anirem rebent (i que cal pagar o t'embarguen els mobles) sigui d'això.

El piset buit cal omplir-lo i per a això disposem d'un petit Ikea. Amb les novetats d'anar a viure de forma independitzada un no sap ben bé què comprar i es compren coses inútils. A més, com que hi ha pocs diners es compra el més baratet. El minim és una cuina, una nevera, un llit, un element de distracció (una tele) i algun lloc on seure.

Amb això satisfarem una de les necessitats bàsiques de l'home... vull dir, dels Sims: menjar. I si un sempre menja fast-food i llaunes el cos s'en ressent, per tant el més recomenable és fer-se amb una bona cuina. Això genera una quantitat de deixalles considerables. Si no fas res especial, o bé si el Sim és una mica deixat, les deixalles es quedaran per terra i la qualitat de vida s'anirà empobrint. Per començar un pot per a les deixalles està bé, però aquest s'omple fàcilment i cal buidar-lo tot sovint treient-lo al carrer, amb la qual cosa et passes el dia entrant i sortint de casa. El millor doncs, és comprar un aparell de reciclatge i així gaudiràs de més temps de vida.

L'altra higiene que no cal oblidar és la del cos humà. Això implica portar el Sim a fer periòdicament les seves necessitats, si no voleu que se les facin a sobre. Cal fer també ús de la dutxa o les seves aixelles faran una olor poc soportable. I cal també mantenir net l'espai dels serveis.

Com en la vida, per tal de pagar les factures i el menjar cal treballar i el mètode més fàcil és llegir el diari. El fet de treballar farà que durant unes hores estem absents de casa, però al final del dia (i no del mes) el nostre saldo haurà crescut per comprar nous estris que ens alegrin la vida. Paradoxes del joc: el meu personatge no ha trobat millor feina que la de militar. La setmana laboral dels Sims no coneix de festius per tant tots els dies són una mica avorrits: de la feina al treball i del treball a la feina, però per sort el joc ens estalvia els temps a la feina. Cal vigilar molt els temps dedicats a descansar o el nostre Sim anirà adormit per la vida i s'ens adormirà per terra. Però també cal vigilar molt no quedar-se dormit pels matins o perdre'm la feina; per això el millor és fer-se amb un despertador.

I com que no tot en la vida és el treball, cal cultivar les relacions personals amb els altres membres de la família o els amics, parlant-hi. Cal també distreure's veient la tele, escoltant música, ballant... I si a sobre llegeixes agafes cultura i evites fer tonteries a la cuina que provoquin incendis.

El diàleg amb els amics o la parella fan que es pugui incrementar el grau d'afinitat, però compte, no és fàcil compartir el llit (potser les ampliacions del joc ho posen més fàcil...).

I què passa si no ens movem segons els paràmetres d'aquest estil de vida? Doncs que el nostre Sim queda fora de la societat. Umm! Com a la vida real? La bruticia omple la casa; la incultura ens impedeix prosperar; la deixadesa fa que perdem la feina i deixem de rebre ingressos; les factures s'acumulen i els nostres béns són embargats; la tristesa ens provoca stress; els ritmes horaris s'alteren i acabem dormint durant el dia... I al final el nostre Sim es mor de gana. Per sort sempre pots començar una nova partida.