Días de fútbol

Critica de la pel.lícula de David Serrano
Si vols passar una bona estona i riure de gust, no et perdis aquesta pel.lícula.
Publicat originalment a whowmow el 30/9/2003







Ja sé que una bona critica no comença presentant en la seva sinopsi les conclusions però en aquest cas no veig per què mantenir el misteri. Tothom que conegui la pel.lícula sap que es tracta d'una comèdia, per tant el que un es pregunta és si realment fa riure.
Días de fútbol arriba a les cartelleres amb aquell subtítol tan desastrós de "de los mismos creadores de...", que de vegades només amaga que els diners provenen del mateix lloc i que les ganes de rendibilitzar les novetats de la primera pel.lícula són les mateixes. En aquest cas no és així.
L'èxit precedent fa referència a "El otro lado de la cama", dirigida per Emilio Martínez-Lázaro l'any 2002. Un autèntic èxit de taquilla i de critica, malgrat tenir un format tan perillós (especialment en el cinema espanyol) com és el de la comèdia musical. La presència d'una Paz Vega en plena emergència mediàtica potser hi va ajudar, però evidentment no era només això.

En aquest cas sí que és veritat que són "els creadors de" els qui repeteixen i en concret el seu guionista. David Serrano, guionista de "El otro lado de la cama" és aquí el director. Així doncs, d'aquesta manera l'originalitat de l'altra pel.lícula està assegurada.
L'equip d'actors que l'envolta és en gran part una repetició de l'anterior. Hi manca, com he dit, Paz Vega. En canvi, repeteix com a gran protagonista Ernesto Alterio. Si ja a "El otro lado..." em va impressionar, aquí està "que se surt". Un treball gestual i sobretot de la seva veu que, no em puc estar de dir-ho, em fan recordar molt a John Turturro.
Al costat d'ell i sense desmerèixer gens: una Natalia Verbeke un pèl més discreta, però genial amb la seva ortodòncia; Pere Ponce en el paper d'actor fictici; Alberto Sanjuan en un paper protagonista i realitzant una interpretació fantàstica, amb una inoblidable escena en un restaurant; María Esteve, que haurà de vigilar no quedar-se estancada en un tipus de papers.

Respecte a "El otro lado...", "Días de fútbol" ha deixat pel camí els números musicals i les seccions còmiques han evolucionat cap a situacions. En principi això podia ser perillós per acabar caient en l'astracanada, més havent-hi el tema del futbol pel mig. En canvi, totes les situacions estan resoltes amb molt d'enginy, fins i tot les més "corals". Malgrat això, no són ni molt menys menyspreables els diàlegs, plens de subtileses.
Per tant, no us deixeu enganyar pel títol, ni pel futbol, ni per l'excés d'actors... i disposeu-vos a passar una estona de riures (no somriures) frescos.