dimecres, 20 de febrer de 2008

Que hi ha algú?

Whowmow en perill d'extinció
Publicat originalment a whowmow el 25/8/2003




No, no estem en el punt de mira de la Societat General d'Autors per distribuir còpies ilegals de propietats intelectuals. Tampoc hem infringit la llei LSSI, entre d'altres coses perquè malhauradament això no és un negoci. És més fàcil que tot això. Simplement és que potser no existim. O potser hi ha hagut una invasió alienígena que ha absorbit les vostres ments i aquí no ens n'hem assabentat.
En algun lloc on s'explicava el que pretén ser Whowmow es deia que no es tracta d'un weblog. Bé, aquesta és la intenció, però la realitat de vegades no és la que veiem o volem veure. I la realitat diu que la major part dels articles són del mateix autor.
Un podria pensar que el missatge no ha sigut correctament transmès, però en canvi puc dir que he rebut nombrosos elogis per la idea i la realització. Però res més. Al darrera d'això, passivitat. Admetem que no tothom té aptituds literàries; admetem que no tothom té possibilitats; admetem que no tothom té idees per explicar... Però algú quedarà, no?
Si aconseguíssim tenir un volum de 10 redactors fixes, amb una periodicitat fixa de 2 articles al mes, és fàcil calcular que tindríem 240 articles anuals. Ara mateix hi ha 70 articles escrits en més d'un any. I això és un peix que es menja la cua: a menys renovació de continguts, menys visites dels propis redactors i per tant menys articles.

Els correus que de tant en quant enviem intentant recordar que estem aquí encara, tenen un relatiu èxit uns dies, però res més, i cada cop menys. La sensació és que el flux de visites (unes 12 diàries) funciona més gràcies al Google que a la fidelització. Ara mateix podríem desaparèixer del mapa i gràcies al Google la pàgina seguiria rebent visites. Una vida vegetativa, això sí.
Així doncs, els cercles propers, les amistats, no funcionen com a participants actius, però almenys pots ficar-los bronca a la cara obertament i a l'endemà visiten la web. En canvi, els visitants anònims arriben, llegeixen i s'en van. Pocs correus hem rebut d'aquest tipus de visitants i menys encara peticions de col.laborar-hi. Evidentment l'anonimat i la prudència o la conservació de la intimitat juguen en contra nostre. A més, en aquest cas sí que pot haver-hi una mala transmissió de la idea.
No deixa de ser també una mica decebedor el fet de que un terç de les visites busquin sexe (el famós article enganyós sobre sexe). Per contra, resulta xocant que un altre dels articles més llegits sigui el de les definicions d'amor. Més normal és el ritme de lectures dels articles de música o cinema.

És per tot això que Whowmow està en perill. En perill d'auto-anihilació. Segurament no serà això, però sí que s'haurà de fer algun canvi en la definició per a ajustar-ho a la realitat. Una realitat més pobra, més limitada, més real.