Concerts del Fòrum - i 5

Un luxe musical l'actuació de Carles Benavent i un goig festiu la disbauxa de Carlinhos Brown acompanyat de Bebo Valdés com a culminació de la presentació del documental El milagro de Candeal de Fernando Trueba.
Publicat originalment a whowmow el 27/10/2004


L'actuació de Carles Benavent es presentava sota el títol de Carles Benavent trios, ja que en principi havia de constar de tres petites actuacions amb el format de trios amb en Carles com a factor comú. És a dir un total de 7 músics diferents. A l'hora de la veritat en van ser vuit i en algun moment les formacions van ser quartets.

El primer dels trios va ser el format per en Carles, no cal dir-ho, al baix, en Jordi Bonell a la guitarra elèctrica i en Roger Blavia a la bateria. El segon trio va ser el ja habitual comptant amb Tino di Geraldo a les percussions i Jorge Pardo als instruments de vent, saxo i flauta. Finalment, el darrer trio el completaven al piano i acordió Gil Goldstein amb Jordi Rossy a la bateria. En aquest cas, però, hi va col.laborar també Othello Molineaux a la marimba. Per acabar, tots els músics en escena fent una jam session culminant el regal. Aquest músic, provinent de l'entorn progressiu dels anys 70 (amb experiències com Música Urbana amb Joan Albert Amargós) i després derivat cap a influències més jazzístiques i flamenques, ens va fer gaudir de peces dels propis músics o de mestres com Amargós o Jaco Pastorius.

Carlinhos Brown segurament s'ha convertit en l'artista emblema del Fòrum. De ser un perfecte desconegut ha passat a ser el símbol del Carnaval. Tot va començar als inicis del Fòrum amb la Carnabalona, l'acte més multitudinari del Fòrum. L'èxit aconseguit aleshores va assegurar el retorn a Barcelona per intentar aixecar l'assistència al recinte, força baixa en aquells dies. Però aquest retorn ha tingut dues vessants: cinematogràfica i musical. En primer lloc l'estrena a l'edifici Fórum del documental ''El milagro de Candeal" de Fernando Trueba. Al dia següent, el que ha sigut el concert més multitudinari de tot el Fòrum. Unes 20.000 persones allà on hi cabien 5.000 van obligar a posar pantalles i a retirar una graderia. El concert va respondre a les expectatives i el públic va respondre a l'expectativa. Carlinhos Brown (o Carlitos Marron) es va entregar en cos i ànima al seu públic. De llarg ha estat el concert amb el grau de connexió més alt entre públic i artista. Fins i tot Carlinhos va saltar a peu de pista i movent-se entre la gent es va apropar fins a gent que estava més allunyada. Com que el concert era la presentació de la banda sonora del documental El milagro de Candeal, l'actuació va comptar amb la participació d'alguns dels músics que hi intervenen i molt en especial del pianista cubà Bebo Valdés. Encara que la seva participació és bastant puntual i que tot el pes recau sobre Carlinhos, és evident l'atractiu humà que representa la presència de Bebo.

A diferència de la pel.lícula el ritme del concert és molt més elevat, sense gaire concessions a les pauses. Sens dubte ha estat el concert del Fòrum, de la mateixa manera que la seva música se n'ha convertit en l'himne. I després de tanta festa, el públic va marxar tocant les cassoles de l'exposició de L'Hiperactivista al so del "te-te-teee te-te-tee-te-te".