diumenge, 24 de febrer de 2008

Globalització: guerra o pau

Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004: 141 preguntes per 141 nits
Post-diàleg de Jakob Kellenberger
Publicat originalment a whowmow el 5/7/2004


Com a complement als diàlegs oficials que tenen lloc dins del Fòrum hi ha un acte diari (i gratuït!) que té lloc a l'escenari de la Haima a les 20 hores sota el nom de "141 preguntes per 141 nits". En ell es reprèn el diàleg actiu en el moment i algun dels convidats al diàleg contesta, o més aviat parla, al voltant d'una pregunta durant una hora. Segurament, junt amb el Speakers corner és el més semblant al que molts hauríem volgut que fossin els Diàlegs.

Fa uns dies el científic Jorge Wagensberg escrivia un article al diari El País on apart de posar el dit a la llaga (sabem dialogar?) i d'obrir la possibilitat a una segona oportunitat per la idea Fòrum (els jocs olímpics no van ser el que són a la primera) va exposar la sensació que transmet una part del Fòrum: el que s'hi veu no és tant el què cal fer per aconseguir un món millor, com una mostra del món on voldríem viure (no discutirem ara si aquest és el món on realment voldríem viure-hi). Precisament una de les exposicions es titula "El món on m'agradaria viure"; per contra, una de les frases publicitàries del Fòrum diu "A Barcelona volem canviar el món".

Potser això obeeix a una actitud generalitzada de ser "políticament correcte". I l'altre dia en una d'aquestes sessions de les 141 preguntes en vam tenir una mostra. La pregunta responsable del diàleg era: "La globalització és factor de guerra o de pau?". El convidat a respondre a la pregunta era Jakob Kellenberger, president del Comitè Internacional de la Creu Roja. Així com en anteriors preguntes el convidat ocupava la meitat del temps en donar la seva visió del tema, i així engrescar els ànims per a les possibles preguntes, en aquest cas l'intent de resposta va ser molt breu i poc arriscat. D'aquesta manera es va passar ràpidament a les preguntes, la qual cosa feia preveure que el paper del moderador seria important, no per haver de moderar, sinó per haver d'omplir el temps amb preguntes de collita pròpia. Però no va ser així. Es veu que les paraules globalització, guerra o pau encara ens mouen alguna cosa a dins...

La primera pregunta va ser molt directe situant el punt de mira de les responsabilitats en matèria de guerra en el "feixiste Bush" (entre cometes perquè així es va dir literalment) i demanant el parer del senyor Kellenberger. La resposta (i ho va repetir més d'un cop: la Creu Roja no està per evitar conflictes, sinó per dur ajut als afectats pels conflictes i per portar aquest ajut no pots estar enfrontat amb els senyors de la guerra o no et deixaran fer la feina. Trist, però realista i pragmàtic.

Per tant, si la Creu Roja no pot fer res per evitar els conflictes, qui ho farà? Un altre participant va apuntar la resposta: les Nacions Unides... però no les Nacions Unides actuals. Al Speaker's Corner feia poca estona que un convidat sudanès parlant de la guerra civil al seu país havia deixat de volta i mitja Koffi Annan.

Però tornem-hi: la globalització és un factor de pau o de guerra? En el discurs de Kellenberger aquest havia parlat dels avantatges de la comunicació global (internet, sense dir noms), els transports de persones... com a elements positius de la globalització. Però novament un convidat ens va posar els peus a terra: al seu país, el Congo, d'on ell estava fugit com a refugiat pels problemes polítics, no encaixa gaire parlar de les excel.lències de les telecomunicacions quan gairebé ningú té mòbil, malgrat ser productors (explotats) de matèries primeres per a la seva fabricació.

No voldria que semblés que les respostes del senyor Kellenberger estaven totes fora de lloc. Ni molt menys. Però potser si suprimim allò que és políticament correcte i ens quedem en el que és més arriscat, provocador, hi haurà més possibilitats de generar moviment.