Concerts del Fòrum - 4

Pop alternatiu lusità de la ma de The gift, surealisme musical de Pau Riba i post-surealisme d'Albert Pla.
Publicat originalment a whowmow el 18/10/2004



The gift són un grup portuguès format a finals dels anys 90, però no, res a veure amb Madredeus o altres mostres de música provinents dels nostres veïns peninsulars. D'entrada i tal i com el seu nom indica, canten en anglès. D'altra banda es pot resumir el seu estil musical dient que fan pop independent. A quasi totes les crítiques publicades és inevitable trobar referències a altres grups de prestigi ja reconegut per tal de fer-se una idea del que van. I així, és habitual trobar-se amb noms com Portishead o Bjork; jo em permetria afegir sent una mica agosarat altres com Yann Tiersen, Tori Amos o fins i tot King Crimson. De les anteriors referències, totes aquelles que tenen com a protagonista una veu femenina ho deuen evidentment al fet que The gift estan liderats per una dona amb una veu que és el nucli d'aquest grup. En segon terme jo destacaria un important treball de teclats que per moments fa pensar en els anys setanta utilitzant en escena fins i tot sintetitzadors a la Keith Emerson.

Pau Riba: Realment, la presència d'un artista com Pau Riba formant part del programa oficial del Fórum sorprèn bastant. El fet és que, enmanillat per les obligacions de temps imposades per l'estructura dels concerts del Fòrum (si el programa diu una hora no s'hi val fer un bis de més) Pau Riba va presentar junt al grup De Mortimers, la seva darrera bogeria. Bé, parlar de bogeries en un personatge com aquest ja no té gaire sentit, però així segur que ens entenem. Avui en dia, i no és culpa seva, ja poques coses ens sorprenen, per tant, parlar de transgressió és exagerat. Això no impedeix parlar d'una forma de fer estrafolària.
En el seu cas, la frase "aquest paio morirà amb les botes posades'' no vol dir que morirà damunt de l'escenari, sinó que ho farà enrient-se detot i de tothom. D'entrada, la forma de començar el concert cantant sense micro i entre el públic ja demostra que estem parlant d'un Artista. En l'aspecte musical, atreviments com fer una versió del muntanyes del Canigó o una fusió de sardana i rumba. En l'aspecte visual, la imitació de l'ex-conseller Trias, la versió desmitificadora de la moreneta... A més, el grup que l'acompanyava, De Mortimers, posaven el toc circense tan típic d'un personatge com Pau Riba.

I al cap d'una setmana, el mestre Pau Riba assistint a la representació d'un deixeble avantatjat, Albert Pla. Era el segon cop que veia en directe una actuació d'Albert Pla i m'ha sorprès com ha evolucionat en escena, de tal forma que si abans es caracteritzava per la seva passivitat, amb la seva famosa butaca, ara la seva capacitat d'interpretació teatral s'ho menja tot. El concert, a més, suposava un altre luxe musical com és l'acompanyament del guitarrista flamenc Eduardo Cortés. La seva interpretació com a acompanyant és molt mesurada i només va prendre-li protagonisme en fer el seu solo amb Entre dos aguas, un solo que va aixecar passions entre el públic.